For historians, the urban phenomenon is a given and, in spite of its many versions and particularities across time and space, it is conceived as fundamentally invariable and is intuitively recognised. Therefore, unlike other social scientists, including sociologists and geographers, they have not paid particular attention to the definition of the city. For pre- and proto-historians, however, the profound, essential nature of the city is a basic question, as the early formation of towns is one of the central issues of their research. This has generated a large amount of scientific literature on the subject in the last decades. With this paper, we intend to contribute to the reflection on the nature of the city, and to define it in a way that may help identify and understand the protohistoric cities of Iberia and Mediterranean Gaul, if they did really exist.

Per als historiadors, el fet urbà és una realitat que, malgrat les seves moltes versions i particularitats al llarg del temps i de l’espai, és fonamentalment invariable i reconeguda de forma intuïtiva. Per aquest motiu, i a diferència d’altres científics socials, com ara sociòlegs o geògrafs, no han prestat especial atenció a la definició de la ciutat. Per als pre- i els protohistoriadors, però, la naturalesa profunda i essencial de la ciutat és una qüestió bàsica, ja que la formació inicial de les ciutats és un dels temes centrals de la seva recerca. Això ha donat peu a una literatura científica important sobre aquest tema en els darrers decennis. Amb aquest treball pretenem contribuir a la reflexió sobre la naturalesa de la ciutat i donar-ne una definició que pugui ajudar a identificar i comprendre les ciutats protohistòriques d’Ibèria i de la Gàl·lia mediterrània, si realment van existir.