La formación Folgueroles (Bartoniense) como recurso lítico en época ibérica y romana. Caracterización petrológica, canteras, uso y difusión territorial en el NE de la península ibérica

Author

Roqué Pau, Carles ORCID

ROCAS GUTIÉRREZ, XAVIER ORCID

Publication date

2018-11-30



Abstract

La Fm. Folgueroles (Bartoniense) está constituida por areniscas arcósicas de grano grueso ricas en glauconita. Aflora en el margen nordeste de la depresión del Ebro, entre la Plana de Vic y la costa del Empordà. Estos materiales fueron explotados en época ibérica y romana en canteras concentradas en dos zonas: Clots de Sant Julià y NW de Girona. En la primera se extrajeron un mínimo de 40.000 m3 de roca, y en la segunda ca. 10.000 m3. Su uso como piedra de construcción se constata en los poblados ibéricos del entorno ya en el siglo iv a. C., y es generalizado entre los siglos iii y ii a. C. (Ullastret, Sant Sebastià, Castell de Palamós, Sant Julià de Ramis). En Empúries esta roca se utiliza muchísimo entre los siglos ii a. C. y ii d. C. También se ha localizado en villas romanas de su radio de influencia, y en la ciudad de Gerunda y villas próximas. Su dispersión hacia el norte, siguiendo la Vía Augusta, queda demostrada por los miliarios conservados entre Gerunda y los Pirineos, así como en los bloques de los trofeos de Pompeyo en Le Perthus; y hacia el sur, por su presencia en las termas de Aqua Calidae (Caldes de Malavella).


Les pierres de la formation Folgueroles (Bartonien) sont des grès arkosiques, aux grains gros et riches en glauconite. Cette formation affleure sur la bordure nord-orientale de la dépression de l’Èbre, entre la Plana de Vic et la côte ampuritaine. Ce matériau a été exploité aux époques ibérique et romaine dans des carrières de deux zones : Clots de Sant Julià, et au nord-ouest de Gérone. Dans la première, ont été extraits un minimum de 40.000 m3 de roche et dans la seconde 10.000 m3. Cette pierre a été utilisée comme pierre de construction dans les habitats ibériques proches des carrières dès le ive siècle av. J.-C. avant de se généraliser aux iiie et iie s. av. J.-C. (Ullastret, Sant Sebastià, Castell de Palamós, Sant Julià de Ramis). À Empúries, cette pierre est très utilisée entre les iie s. av. J.-C. et iie s. ap. J.-C. On en trouve aussi dans des villas romaines alentour, à Gerunda (Gérone) même et dans les villas proches de la cité romaine. Sa dispersion vers le nord, suivant la Via Augusta, est bien démontrée par les milliaires conservés entre Gerunda et les Pyrénées, comme dans certains blocs du trophée de Pompée au Pertus ; et vers les sud cette pierre est encore attestée à Aqua Calidae (Caldes de Malavella).

Document Type

Chapter or part of a book

Document version

Published version

Language

Spanish

CDU Subject

90 - Archaeology. Prehistory

Subject

Marbre -- Península Ibèrica; Pedres de construcció -- Península Ibèrica; Pedreres -- Península Ibèrica; Península Ibèrica -- Arqueologia romana

Pages

161-172 p.

Publisher

Institut Català d'Arqueologia Clàssica ; Casa de Velázquez

Collection

Documenta; 31

Version of

Gutiérrez Garcia-Moreno, A., & Rouillard, P. (Eds.). (2018). Lapidum natura restat: canteras antiguas de la península Ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación) = carrières antiques de la péninsule ibérique dans son contexte (chronologie, techniques et organisation de l’exploitation). Institut Català d’Arqueologia Clàssica. https://doi.org/10.51417/documenta_31

Documents

Documenta31_12.pdf

2.407Mb

 

Rights

© d’aquesta edició: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Casa de Velázquez

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

© d’aquesta edició: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Casa de Velázquez

© del text: els autors

© del material gràfic: els autors