Destruccions de poblats i constructes arqueològics: l’impacte de la Segona Guerra Púnica a Menorca

Abstract

La recerca en el registre arqueològic de les traces de la hivernada de Magó a Menorca en el transcurs de la Segona Guerra Púnica va trobar en el poblat de Trepucó, sobretot a partir de les excavacions de 1976-1986, els primers suposats indicis. Amb el pas dels anys i de successives publicacions i projectes arqueològics es va estendre la idea d’una destrucció de molts poblats sota diferents signes de violència vinculats a l’ocupació bàrquida, sovint per interpretacions forçades de noves dades que expressaven més la voluntat d’inserir-les en el discurs assumit que el que demostraven en si mateixes. En aquest article, s’analitza la formació del constructe al llarg de gairebé quatre dècades i se’n revisen els contextos arqueològics, especialment des d’una òptica cronològica.

The first archaeological evidence backing Mago’s supposed wintering in Minorca during the Second Punic War was uncovered at the settlement of Trepucó, in particular during the 1976-1986 excavations. The passing of time saw an expansion in publications and archaeological projects of the notion of the violent destruction of many settlements during the Barcid occupation. Yet these interpretations often appear to be forced, expressing more the desire to align the data into an existing narrative than identifying the evidence for what it really is. This article analyses the development of this construct over almost four decades through a discussion of the archaeological contexts with a special emphasis on chronology.