L’evolució dels espais vinícoles al nord-est català (segles II aC – V dC): Anàlisi a través dels dolia i de les cellae uinariae

Abstract

Aquest article analitza l’evolució dels espais d’emmagatzematge en els assentaments rurals del nord-est de l’actual territori català, entre els segles II aC i V dC, posant l’accent en el paper de les cellae i els dolia com a indicadors de l’evolució de la viticultura i del món rural d’època romana. L’objectiu és examinar, a partir dels jaciments excavats, la implantació, ús i l’eventual desaparició dels contenidors i les bodegues, així com la seva subseqüent substitució per a altres tipus de recipients. Mitjançant aquest estudi, es pretén identificar les característiques d’aquests espais, estimar-ne la capacitat d’emmagatzematge i determinar el tipus de producte conservat en els dolia. En definitiva, l’article reivindica el valor dels dolia com a font per a l’estudi del territori rural en època romana.

This article analyses the evolution of storage spaces in the rural settlements of the northeastern Catalan region between the 2nd century BCE and the 5th century CE, with placing emphasis on the role of cellae and dolia as indicators of the transformations of viticulture and the rural landscape during the Roman period. The aim is to examine, based on the excavated sites, the implementation, use and eventual disappearance of these containers and storage facilities, as well as their subsequent replacement by other types of vessels. This study seeks to identify the characteristics of cellae, estimate their approximate storage capacities, and determine the types of products stored in the dolia. In essence, this article highlights the significance of dolia as a key source for understanding the rural territory in the Roman period.