L’espai periurbà de l’oppidum laietà de Burriac. De l’Ibèric ple a la romanització

Abstract

A l’àrea periurbana de l’oppidum de Burriac hi ha la concentració més gran i diversa de jaciments de tota la Laietània ibèrica: assentaments dispersos, camps de sitges, llocs de guaita i de control del territori, necròpolis i una àrea de culte. Aquest fet sembla que evidencia la concentració en aquest lloc d’un poder polític consolidat ja des de finals del segle vi aC amb una estratègia definida i ben planificada d’ocupació i d’organització del territori. Aquesta situació canviarà radicalment al començament del segle ii aC. S’inicia llavors una intensa etapa de canvis imposats pels romans, encaminats a transformar el model econòmic indígena i afeblir el seu poder polític per implantar un nou model d’ocupació del territori. L’establiment d’un nou nucli urbà, el de Ca l’Arnau, que actuarà com a centre administratiu romà a prop de l’oppidum, l’abandonament de les necròpolis i dels grans camps de sitges i el canvi d’ubicació dels assentaments dispersos situats al voltant de Burriac sembla que ho indiquen. Cap a començaments del segle i aC es produeixen els primers símptomes que mostren el principi d’una etapa de declivi de Burriac i el seu entorn, que culminarà a mitjan segle i aC amb l’abandonament definitiu de l’oppidum.

In the periurban area of the oppidum of Burriac we find the largest and most diverse concentration of archaeological sites in the whole of Iberian Laietania: dispersed settlements, silo fields, look-out posts and places of territorial control, burial sites and a worship area. This would seem to be evidence of a concentration of a political power consolidated from the end of the 6th century BC with a defined strategy and a well planned territorial occupation and organisation. This situation would change radically at the beginning of the 2nd century BC. This was a period of intensive change imposed by the Romans aimed at transforming the indigenous economic model and weakening the political power in order to introduce a new model of territorial occupation. The establishment of a new urban nucleus, that of Ca l’Arnau, which would serve as Roman administrative centre near the oppidum, the abandonment of the necropolis and the large silo fields and the change in location of the scattered settlements around Burriac appear to suggest this. Towards the beginning of the 1st century BC we see the first symptoms indicating the beginning of a period of decline for Burriac and its surroundings, which would culminate in the middle of the same century with the definitive abandonment of the oppidum.