Si el bilingüisme portés a la substitució necessàriament, sense tenir en compte les condicions de l’ecosistema on es produeix aquest fenomen, ja no hi hauria els parlars de la Suïssa germànica perquè la seva bilingüització en alemany estàndard és contínua. Per tant, ja haurien abandonat els parlars propis dels seus territoris des de fa molt de temps. També ens trobaríem ara, en aquest moment ja, amb fenòmens de substitució per exemple als països nòrdics, a Suècia, o centreeuropeus, a Holanda, on molta de la població sinó la majoria té un alt coneixement de l’anglès i, en canvi, que se sàpiga, no n’hi ha massivament, de problemes d’abandonament de l’idioma. És a dir, si ens alliberem potser d’aquesta por que el reconeixement d’altres oficialitats lingüístiques ens ha de portar a l’abandonament de la nostra, potser podrem pensar més serenament en quin tipus d’organització sociolingüística necessitem en un estat futur. És clar que amb una sola llengua oficial i amb individus monolingües el món seria més senzill i la continuïtat de l’idioma estaria plenament assegurada, però ens ha tocat viure en un altre tipus de situació, que hem de saber gestionar amb intel·ligència i eficàcia.
Catalan
Bilingüisme; Català; Lingüística; Política lingüística; Sociolingüística; Bilingualism; Catalan language; Linguistics; Language policy; Sociolinguistics
Contribució a: Quin futur tenim a Europa? (Taula rodona), a: Raons de futur. 2n. Simposi sobre l'Ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans / Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, pp. 185-195.
(c) Bastardas i Boada, Albert, 2015