Venècia i la memòria involuntària: Henri de Régnier precursor de Marcel Proust

Abstract

L'objectiu d'aquest article és rellegir la idea de memòria involuntària de Marcel Proust prenent en consideració un dels precedents literaris que la va fer possible, els relats i esbossos venecians d'Henri de Régnier. La relectura dels passatges sobre Venècia d'Albertine disparue en relació amb la manera de narrar el somieig i la memòria en l'autor dels Esquisses vénitiennes permet subratllar la importància de l'obra d'aquest en el desenllaç de À la recherche du temps perdu, i, en definitiva, amb el conjunt de la concepció proustiana de l'escriptura.