Entre l'oblit i la persistència: com el cervell decideix què val la pena recordar

Abstract

A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants? Aquesta pregunta, que ha format part de la psicologia des de fa dècades, ha entrat en una nova fase gràcies a treballs recents que mostren que la memòria no és un procés passiu d’emmagatzematge, sinó una decisió activa i dinàmica regulada en el temps, que està inscrita en la biologia molecular de circuits cerebrals concrets. Un estudi publicat a Nature per investigadors de The Rockefeller University i del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, liderats per la neurocientífica Priya Rajasethupathy, mostra que el cervell utilitza “temporitzadors” interns per decidir què mereix ser recordat, un mecanisme que afavoreix la memòria i contribueix a construir la nostra identitat mental.