A Encosta do Patarinho (Santa Comba Dao, Viseu): o contributo dos dolia para o enquadramento cronologico e funcional do sitio

Abstract

En els darrers anys, els dolia han merescut una atenció especial en els estudis arqueològics de la ceràmica domestica, ja que son testimonis del desenvolupament d’activitats productives de diferent naturalesa i son, de vegades, en associació amb altres elements, capaços de donar suport a propostes d’interpretacions cronològiques i funcionals orientades a determinats contextos arqueològics. Amb una llarga diacronia d’us que acaba per fer inviable el caràcter de director fòssil, tenen, en canvi, unes variacions tècniques i morfològiques amb unes particularitats que esdevenen elements de classificació, amb els quals es poden identificar patrons característics de determinades èpoques.

Es precisament aquest potencial científic dels dolia el que explorarem en aquest text, centrat en la presentació de materials del jaciment arqueològic de Patarinho (Santa Comba Dao, Viseu), considerant, per a això, nomes els exemplars obtinguts en contextos arqueològics conservats, datats en funció del terminus post quem que establert a partir dels indicadors de cronologia relatius.

In recent years, dolia have deserved special attention in archaeological studies of domestic pottery, as they witness the development of productive activities of different natures and are, sometimes, in association with other elements, capable of supporting proposals for chronological and functional interpretations aimed at certain archaeological contexts. With a long diachrony of use that ends up making its character of fossil director unfeasible, they have, on the other hand, technical and morphological variations that may become elements of classification, with which characteristic patterns of certain periods can be identified. It is precisely this scientific potential of dolia that we will explore in this text, focused on the presentation of materials from the archaeological site of Patarinho (Santa Comba Dao, Viseu), considering, for this, only the specimens obtained in preserved archaeological contexts, dated based on the terminus post quem established from the relative chronology indicators.