La problemàtica de l’entorn periurbà de Rhode

Abstract

El coneixement del territori fora dels límits estrictes del nucli urbà de la colònia de Rhode encara està poc desenvolupat. El primer establiment, que s’ubica sobre el turó de Santa Maria –absorbit per la fortificació moderna de la Ciutadella de Roses– i ran de mar, ocupa un perímetre més o menys definit, que abasta cronològicament el període que va des del segon quart del segle iv aC fins al 195 aC. Correspon al nucli de la fundació massaliota, que a partir de final del segle iv - inici del iii aC s’estén a llevant de la ciutat, on es funda un barri artesanal i portuari que concentra la producció i la comercialització dels tallers ceràmics. El seu emplaçament, encara que molt proper a la ciutat, es podria considerar una ocupació de tipus periurbà, separada pel curs d’una riera. Poca cosa sabem, però, del territori a tramuntana i ponent, atesa l’escassa recerca arqueològica. A nord sembla que s’hi estendrien les terres fèrtils, susceptibles d’un ús agrícola o ramader. A l’oest en una zona de maresmes, travessada pel camí d’Empúries, només es coneix la font d’extracció d’argiles pels tallers i un altre possible residu d’ocupació, identificat gràcies a la presència de materials. És possible que en aquesta zona es puguin localitzar les àrees de culte i les necròpolis.

Our knowledge of the territory outside the strict limits of the urban nucleus of the colonia of Rhode is still sparse. The first settlement, on Santa Maria Hill (later absorbed by the modern fortification of the Citadel of Roses) and close to the sea, occupied a more or less defined perimeter between the second quarter of the 4th century and 195 BC. It corresponds to the Massaliot settlement that grew up to the east of the town from the late 4th/early 3rd century; this was an artisanal and port quarter with a concentration of pottery production and trade. Its location, close to the town, can be considered as a periurban-type occupation, only separated by the course of a torrent. However, we know very little of the territory to the north and east, given the sparse archaeological research that has been carried out on it. To the north there was fertile land that could be used for crop growing or stockbreeding. To the west, in an area of marshland crossed by the road to Empúries, we only know of the site where the potters extracted clay, as well as the remains of another possible area of occupation, identified thanks to finds. It is possible that this area was used for worship and as a burial site.