El paisatge periurbà de l’oppidum d’Ullastret: una nova imatge de la morfologia i del funcionament d’una ciutat ibèrica

Abstract

Un dels objectius principals del projecte de recerca francocatalà que es porta a terme des de l’any 1997 a Ullastret és l’estudi del paisatge periurbà vinculat a l’hàbitat aglomerat i fortificat. Les campanyes de prospecció i d’excavació portades a terme en els terrenys perifèrics, completades amb l’estudi dels resultats de les excavacions antigues fora muralles, han permès analitzar l’estructura i l’evolució de la implantació periurbana. L’estudi conjunt de l’ocupació intra i extra muros permet copsar millor les grans línies de la formació i de l’evolució de l’oppidum d’Ullastret, i també la seva intervenció en l’entorn immediat. A més, aquest enfocament aporta una visió més àmplia i completa de la topografia i la morfologia d’una ciutat ibèrica que té una estructura particular pel fet d’englobar dos nuclis d’hàbitat veïns, el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. Aquest centre de poblament va estar en funcionament des del darrer quart del segle vii fins a l’inici del segle ii aC. Les diferents fases d’ocupació han estat agrupades en el present treball en tres grans períodes, que materialitzen la formació, l’expansió i el gran desenvolupament de la comunitat. Aquesta visió evolutiva, alhora en el temps i en l’espai, contribueix a conèixer el procés d’urbanització i d’afirmació d’una gran ciutat indígena que es desenvolupà a molt poca distància de les dues úniques colònies gregues conegudes a la península Ibèrica.

One of the main objectives of the Franco-Catalan research project ongoing at Ullastret since 1997 is the study of the periurban landscape linked to the agglomerated and fortified habitat. The archaeological survey and excavation campaigns carried out on peripheral land, complemented by the study of the results of earlier extramural excavations, have allowed us to analyse the structure and evolution of the periurban occupation. The joint study of the intra and extra muros occupation gives us a better grasp of the major lines along which the oppidum of Ullastret was formed and evolved, as well as its impact on the immediate surroundings. Moreover, this approach gives us a wider and more comprehensive view of the topography and morphology of an Iberian town that has a particular structure due to the fact that it includes two neighbouring areas of habitat, Puig de Sant Andreu and L’Illa d’en Reixac. This population centre was occupied from the last quarter of the 7th century to the beginning of the 2nd century BCE. For the purposes of this study, the different occupational phases have been grouped into three major periods, in which the formation, expansion and major development of the community were materialised. This evolutive view, simultaneous in time and space, contributes to our knowledge of the urbanisation and affirmation process of a large indigenous town that developed just a short distance from the only two Greek colonies known on the Iberian Peninsula.