Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d’un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l’ocupació humana en aquestes àrees de muntanya des del neolític fins als nostres dies. L’obtenció d’informació en aquests espais requereix, però, una metodologia específica, centrada en l’estudi del paisatge. En aquest sentit, en el present article es mostra la metodologia que utilitza el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) a l’hora d’investigar l’ocupació humana en zones de muntanya del Pirineu oriental situades entre els 1.800 i els 2.800 m s. n. m., més concretament a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). S’hi discuteixen les estratègies de prospecció i de mostreig, així com els enfocaments paleoambientals que s’hi utilitzen. L’aplicació d’aquesta metodologia interdisciplinària ha permès documentar paisatges humanitzats des d’antic, difícils d’imaginar fa només algunes dècades.

In recent decades, archaeological research in some of the main European mountains has grown enormously. As a result, extensive data is finally available for areas that have long been overlooked, showing human occupation of these mountain spaces from the Neolithic era to the present. Obtaining information from these areas, however, requires a specific methodology, focused on the study of the landscape. This paper explains the methodology used by the Landscape Archaeology Research Group of the Catalan Institute of Classical Archaeology (GIAP-ICAC) to research how humans have shaped mountain areas between 1800 and 2800 metres above sea level, located in the eastern Pyrenees and specifically in the Ter and Segre valleys (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). Strategies for surveying and sampling are discussed, as well as palaeo-environmental approaches. The application of this interdisciplinary methodology has made it possible to document landscapes shaped by humans since ancient times, which would have been hard to imagine only a few decades ago.