Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)
El grup MIRMED-GIAC compta amb una sòlida trajectòria en l’àmbit de l’arqueologia clàssica. Creat originàriament el 2013 com a MIRMED, Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat Tardana, és un grup interinstitucional en arqueologia clàssica, integrat també per la URV. Està format per diversos equips d’investigació de l’ICAC, la URV i la UAB, amb un perfil multidisciplinari, que comprèn una visió amplia de l’arqueologia clàssica tant de manera cronològica (de la protohistòria a l’antiguitat tardana) com geogràfica (en el marc del mar Mediterrani).
Si sou autor/a d’algun document elaborat en l’àmbit de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica i voleu publicar-lo a RECERCAT, contacteu amb recercat@icac.cat
Quel est l’apport des sources écrites (littéraires, juridiques, épigraphiques) à la connaissance du suburbium des villes de l’Occident romain, le cas hors norme de Rome et de sa périphérie n’étant pas envisagé ici ? Ces ...
Les particulars característiques de la topografia i del paleopaisatge emporità, juntament amb l’extraordinària continuïtat cronològica de l’ocupació d’Empúries, amb una multiplicitat d’establiments que coexistiren o se ...
Un dels objectius principals del projecte de recerca francocatalà que es porta a terme des de l’any 1997 a Ullastret és l’estudi del paisatge periurbà vinculat a l’hàbitat aglomerat i fortificat. Les campanyes de prospecció ...
En ce qui concerne l’urbanisation du monde barbare au cours de l’âge du Fer, deux modèles concurrents coexistent désormais. À celui – issu de la géographie fonctionnaliste – qui voit l’urbain émerger comme solution rationnelle ...
El coneixement del territori fora dels límits estrictes del nucli urbà de la colònia de Rhode encara està poc desenvolupat. El primer establiment, que s’ubica sobre el turó de Santa Maria –absorbit per la fortificació ...
L’espace périurbain des villes grecques se développe pour l’essentiel à l’extérieur des murailles (espace suburbain), mais, si l’on s’intéresse plutôt aux aspects fonctionnels, il comprend aussi quelquefois un espace ...
La construction d’un rempart constitue pour les villes romaines du début de l’Empire la marque d’un privilège incontestable et concerne donc, en Gaule, surtout les colonies de citoyens romains. Ces remparts ont été le plus ...
A l’àrea periurbana de l’oppidum de Burriac hi ha la concentració més gran i diversa de jaciments de tota la Laietània ibèrica: assentaments dispersos, camps de sitges, llocs de guaita i de control del territori, necròpolis ...
A lo largo de un proceso de más de seis siglos la relación entre las áreas, los espacios de la naturaleza y los lugares se han articulado de formas muy diferentes en el mundo de los iberos. En este trabajo se contextualizan ...
El desarrollo de los planes urbanísticos en los municipios de la costa alicantina a lo largo de la última década ha tenido como única consecuencia positiva la excavación preventiva de grandes áreas en el entorno de algunos ...
L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer i presentar les evidències en relació amb l’existència d’un espai periurbà vinculat a la ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) durant el període ibèric ple ...
A partir de los años 90 del siglo xx, la investigación del paisaje en la Edad del Hierro se ha centrado cada vez más en la identificación del hábitat rural. Las prospecciones sistemáticas en algunos territorios y las ...
El estudio del entorno directo de Basti permite considerar nuevas opciones en la interpretación del papel que jugaron las necrópolis en un primer momento, como hitos de delimitación simbólica de un espacio; pero, al ampliarse ...
L’approche spatiale des agglomérations protohistoriques du Languedoc et du Roussillon tend aujourd’hui à déborder au-delà de ses limites traditionnelles, qu’elles fussent inhérentes à la topographie (habitat groupé de ...
Cet article est consacré à l’étude d’un volume très important de données acquises principalement lors d’opérations d’archéologie préventive. Il met en perspective l’espace périurbain de la ville de Nîmes entre le vie s. ...
Pendant des décennies, la connaissance de la ville phénicienne et punique d’Ibiza n’a été qu’une simple page en blanc, car l’archéologie insulaire, qui débute au xxe siècle, avait comme seul objectif la collecte d’objets ...
La ville antique de Marseille ayant connu une expansion continue entre sa fondation vers 600 av. J.-C. et l’époque romaine, les espaces périurbains ont été continuellement inclus dans les extensions de l’espace urbain, ce ...
En Gaule méridionale, l’espace « périurbain » peut être défini comme un espace d’interface extrêmement actif entre la ville et son territoire. C’est un lieu polysémique caractérisé par des activités extra-muros générées ...
